NOM COMÚ: Virus del Mosaic

NOM CIENTÍFIC: CMV (Cucumber Mosaic Virus)

IMPORTÀNCIA:  ★

TIPUS/GRUP: Malaltia/Virosi

ÒRGANS AFECTATS: Fulla,Fruit

SÍMPTOMES: Fulla: CMV provoca principalment 3 tipus de símptomes: 1) punts, taques o un mosaic de color verd a groc en fulles joves, 2) deformació i reducció de la fulla, formant fulles semblants a la falguera. Els folíols es tornen filiformes i sovint queden reduïts als nervis, adoptant una forma de cordó de sabates. Algunes fulles poden estar capgirades. A vegades es poden observar diferents nivells de fulles deformades que es troben separades per fulles d’aparença normal. En alguns casos totes les fulles apicals estan afectades. El creixement de la planta es pot reduir i fins i tot aturar-se; 3) taques necròtiques a les fulles que sovint convergeixen i poden arribar als pecíols i la tija, formant línies que poden envoltar completament la tija des de la base fins la zona apical. Amb una necrosi tant extensa, la planta acaba morint ràpidament. Fruit: inflamació en algunes zones, presència d’anells necròtics de forma circular i de color verd-oliva a marró, i reducció en la mida del fruit. Sovint es pot trobar CMV juntament amb altres virus, produint infeccions mixtes, de manera que augmenta la severitat dels símptomes i complica la diagnosi de la malaltia.

MÈTODES DE PREVENCIÓ I CONTROL: Mitjans de lluita: Utilitzar varietats resistents a aquest virus ja que la principal incidència d’aquesta virosis es detecta amb varietats autòctones multiplicades pels propis pagesos sense que tinguin la resistència a aquest virus. Control fitosanitari del vector del virus, els pugons. Control biológic: Els pugons són els seus transmissors, pel que es poden aplicar mètodes de control biològic d’aquesta plaga (veure fitxa pugons).

PLAGUES O MALALTIES AMB SÍMPTOMES SIMILARS: Desajustaments fisiològics de maduració o altres carències nutricionals poden presentar símptomes similars.

CONDICIONS FAVORABLES / PERÍODES CRÍTICS: CMV es transmet per pugons i el símptomes s’observen més generalment en camps oberts a l’estiu, tot i que també es poden observar en hivernacles i en vivers fins i tot a l’hivern. La seva incidència va lligada a la dels seus transmissors (veure fitxa pugons).