
HORTALAB
Diagnostiquem el teu hort
TRIPS
NOM COMÚ: Trips
NOM CIENTÍFIC: Frankliniella occidentalis
IMPORTÀNCIA: ★ ★
GRUP/FAMÍLIA: Tisanòpter/Thripidae
DESCRIPCIÓ: L’adult és allargat i prim, amb dos parells d’ales llargues plomoses recobertes de cilis que repleguen sobre l’abdomen, mesura aproximadament 1-1,3 mm de longitud i té una coloració marró-groguenca amb l’abdomen més fosc que el cap i el tòrax. Les femelles són una mica més grans que els mascles, i gairebé tots els adults són femelles. Els ous tenen forma ovalada o ronyó, són de color blanc, mesuren uns 0,2 mm de longitud i es troben inserits dins els teixits vegetals. Les larves son blanquinoses al principi i es van tornant grogues, tenen els ulls vermells i s’assemblen als adults però sense ales.
ÒRGANS AFECTATS: Fulla i Fruit
SÍMPTOMES: Fulla: les lesions es veuen com taques cloròtiques de forma i mida irregular, de color blanc-platejat, que amb el temps es tornen necròtiques. Les lesions van acompanyades de petits punts negres que són els excrements dels trips i sovint es poden veure els trips adults. A més, els trips poden ser portadors de virosis, en particular el virus del bronzejat del tomàquet (TSWV), de manera que es pot observar la simptomatologia associada a aquest virus: punts o taques cloròtiques que es tornen de color bronzejat i després necròtiques en fulles, pecíols i tiges, així com reducció del creixement. Fruit: en fruits verds immadurs es poden observar taques circulars de color blanc-beix, amb una lesió punctiforme que correspon al punt d’ovoposició del trip. A vegades, les lesions poden manifestar-se en forma de línies d’aspecte de suro que deformen el fruit. En cas de transmissió del virus del bronzejat del tomàquet, poden aparèixer taques irregulars, necrosi i una maduració irregular del fruit.
MÈTODES DE PREVENCIÓ I CONTROL: Mitjans de lluita: Eliminar herbes adventícies i restes de cultius anteriors, realitzar rotació de cultiu, ús de trampes adhesives de color blau des de l’inici del cultiu, utilització de malles en cultius sota coberta (mínim 10×14 fils/cm2), evitar excès de fertilització amb fòsfor. Control biològic: introducció i/o conservació d’enemics naturals com Orius sp., Amblyseius swirskii, Transeius montdorensis, Nesidiocoris tenuis i Neoseiulus cucumeris (depredadors).
PLAGUES AMB SÍMPTOMES SIMILARS: Les primeres picades de trip es podrien confondre amb les primeres picades alimentàries que fan els adults de la minadora que deixen unes marques arrodonides semblants.
CONDICIONS FAVORABLES: Pot ser plaga durant tot l’any, tot i que a temperatures baixes i plujoses la seva activitat és menor. En hivernacles les diferents generacions de trips se solapen.
PERÍODES CRÍTICS
