NOM COMÚ: Pugons

NOM CIENTÍFIC: Macrosiphum euphorbiae, Myzus persicae i altres

IMPORTÀNCIA:  ★ ★ 

GRUP/FAMÍLIA: Hemípter/Aphidoidae

DESCRIPCIÓ: La mateixa espècie de pugons presenta individus alats i àpters (sense ales). Els àpters tenen aspecte globós i no es distingeix la separació entre cap, tòrax i abdomen. En els individus alats es diferencien el cap, tòrax, abdomen i ales que els permeten volar. Els pugons de l’espècie Macrosiphum euphorbiae mesuren d’entre 2 a 4 mm i són de color verd clar o roses, mentre que els de l’espècie Myzus persicae mesuren d’entre 1,5 a 2,5 mm i són de color verd pàl·lid-groguenc. Altres espècies de pugons poden variar en mida i color, variant de l blanc al negre. Els pugons són insectes xucladors i tenen un aparell bucal xuclador-picador. 

ÒRGANS AFECTATS: Fulla i Fruit

SÍMPTOMES: Fulla: els pugons s’agrupen en colònies en el revers (cara inferior) de fulles i/o tiges de plàntules joves. Actuen a tres nivells: 1) s’alimenta de la saba de les fulles provocant petits punts grocs, esgrogueïment i deformacions en fulles joves, i fins i tot afebliment de les plantes (s’observa un retard en el creixement) i ; 2) produeix melassa, un líquid ensucrat i brillant que impregna la planta i que pot atraure formigues així com l’aparició d’un fong denominat “negreta” que s’observa com un pols de color negre sobre la fulla o altres parts aèries; 3) són transmissors de diferents virosis, principalment el virus del mosaic CMV, de manera que la simptomatologia pot anar acompanyada amb l’associada a aquestes virosis. Fruit: recobriment de pols negre (fong “negreta”).

MÈTODES DE PREVENCIÓ I CONTROL: Mitjans de lluita: Eliminar herbes adventícies i restes de cultius anteriors, realitzar rotació de cultiu, ús de trampes adhesives de color groc des de l’inici del cultiu, confusió sexual, utilització de malles en cultius sota coberta (mínim 10×20 fils/cm2). Control biològic:  introducció i/o conservació d’enemics naturals, entre els que s’ha demostrat l’eficàcia d’alguns insectes amb efecte parasitoid, com les vespes Aphidius colemani i Aphelinus abdominalis, i altres amb efecte depredador com els sírfids, Orius sp., Scymnus sp., Adalia bipunctata, Coccinella septempunctata, Aphidoletes aphidimyza i Chrysoperla carnea.

PLAGUES  AMB SÍMPTOMES SIMILARS: Els pugons es poden confondre amb els símptomes de les diferents espècies de mosca blanca ja que totes aquestes plagues alliberen melassa.

CONDICIONS FAVORABLES: Es desenvolupen de manera òptima a temperatures altes i humitat baixa. Apareix al principi de la primavera fins la tardor.