NOM COMÚ: Nesidiocoris

NOM CIENTÍFIC: Nesidiocoris tenuis

IMPORTÀNCIA:  ★ ★ ★

GRUP/FAMÍLIA: Heteròpter/Miridae

DESCRIPCIÓ: Nesidiocoris és un insecte heteròpter de la família Miridae. Nesidiocoris és un depredador mírid que ajuda a combatre plagues com la mosca blanca i la Tuta del tomàquet, tot i que quan la densitat de les seves preses disminueix pot acabar alimentant-se de la saba de la planta mitjançant succió. És per això que se’n pot aprofitar el seu potencial depredador sempre i quan la població no sigui suficientment alta com per provocar danys a la planta. En algunes zones sí que introdueixen Nesidiocoris al camp com a fauna auxiliar, però aquí a Catalunya és una pràctica gens recomanable degut a que ja s’estableixen poblacions de Macrolophus pygmaeus que actuen com a depredadors de les mateixes plagues sense provocar-ne danys. L’adult mesura 3.4-4mm, és prim i allargat, de color verd clar, ales de color gris clar i taques negres, amb potes antenes molt llargues i cap rodó. Els ous es troben inserits als teixits vegetals. Les larves tenen una coloració groc-verdosa, antenes de color clar, amb bandes negres.

ÒRGANS AFECTATS: Fulla,Tija

SÍMPTOMES: Els símptomes més greus es donen en plàntules joves. Fulla: punts negres de necrosi en les zones de punció que produeix durant l’alimentació. El més freqüent es observar raquitisme a les fulles. Tija: En tiges, pecíols i botons florals s’observen anells de coloració marró, que poden acabar assecant-se provocant la caiguda de la planta. Les parts més joves de la planta són les que estan més afectades.

MÈTODES DE PREVENCIÓ I CONTROL: per combatre aquesta plaga cal revisar les matèries actives autoritzades ja que és difícil que a l’hora no malmetin altres insectes beneficiosos com el Macrolophus pygmaeus. 

PLAGUES  AMB SÍMPTOMES SIMILARS: Cal no confondre l’abortament natural de les flors del tomàquet amb l’efecte del Nesidiocoris. Els anells de coloració marró que deixen són molt característics i són els que permeten diferenciar el motiu de la caiguda de les flors.

CONDICIONS FAVORABLES: Es troben de manera natural a les zones de cultiu. Necessita temperatures càlides pel seu desenvolupament, per tant arriba al màxim cap al final de l’estiu.