NOM COMÚ: Àcar del bronzejat del tomàquet

NOM CIENTÍFIC: Aculops lycopersici

IMPORTÀNCIA:  ★ ★ ★

GRUP/FAMÍLIA: Àcar eriòfid/Eriophyidae

DESCRIPCIÓ: Els àcars són extremadament petits en tots els estadis del seu desenvolupament i impossibles de veure a simple vista. Els adults són llargs i segmentats, el seu color varia entre crema, taronja o groc, mesuren uns 0,17 mm de longitud i per poder veure’ls sobre els cultius s’ha d’utilitzar una lupa de 12 augments. Els ous, de color beix-groc, i d’uns 0,05 mm de diàmetre es troben al revers de les fulles, els pecíols i les tiges de la part inferior de la planta. Les larves mesuren aproximadament 0,1 mm de longitud i són d’un color blanc transparent.

ÒRGANS AFECTATS: Fulla,Tija, Fruit

SÍMPTOMES: Els àcars passen desapercebuts fins que s’observen els primers símptomes. Fulla i Tija: el revers de les fulles localitzades a la part inferior de la planta adopten una tonalitat oliosa-metàl·lica, de manera que les fulles van mostrant un color groc bronzejat fosc (marró). Aquests símptomes es poden estendre als pecíols de les fulles afectades i després a la tija. Si la plaga no es controla, les plantes s’acaben assecant, quedant amb un to apagat, i fins i tot morint. Fruit: s’observa una decoloració en els fruits afectats així com una reducció en la mida del fruit madur. A les zones afectades, la pell s’asseca i es va clivellant deixant uns fruits de color marró.

MÈTODES DE PREVENCIÓ I CONTROL: Mitjans de lluita: Eliminar herbes adventícies i restes de cultius anteriors, eliminar plantes molt afectades, detecció precoç, evitar la dispersió durant les operacions de maneig, fertilitzar de forma equilibrada evitant un excés de nitrogen, introducció o conservació d’enemics naturals, Control biològic: La lluita biològica mitjançant la introducció i/o conservació d’enemics naturals també ha demostrat certa eficàcia enfront l’àcar bronzejat, en especial l’ús àcars depredadors fitoseids Amblyseius andersoni i Transeius montdorensis, tot i que no acaben de controlar totalment la plaga. A dia d’avui, l’ús de sofre especialment durant les primeres etapes de desenvolupament del cultiu és una estratègia molt eficaç per controlar aquesta plaga, tot i que els esforços van encaminats a eliminar l’ús de productes químics en els cultius.

PLAGUES AMB SÍMPTOMES SIMILARS: Es podria confondre amb el color bronzejat del míldiu a la tija del tomàquet. L’assecament de fulles es podria confondre amb un atac d’odiopsis, o qualsevol altre fong/bacteri que provoqui un assecament general de la planta.

CONDICIONS FAVORABLES: Les condicions òptimes pel seu desenvolupament són de 27ºC i 30% d’humitat relativa, és a dir, un temps càlid i sec. Per tant, apareix quan l’ambient es va assecant a partir de maig. És una plaga molt greu amb grans afectacions tant en hivernacle com en camps exteriors.