NOM COMÚ: Cuc del filferro

NOM CIENTÍFIC: Agriotes lineatus o Agriotes sp.

IMPORTÀNCIA:  ★

GRUP/FAMÍLIA: Coleòpter/Elateridae

DESCRIPCIÓ: L’adult, que és inofensiu, és un escarabat entre 7 i 12 mm, de forma allargada i color marró-negre, que surt a la superfícies a mesura que el sòl s’escalfa. Els ous, que mesuren entre 1-1,5 mm, són lleugerament ovalats, blancs i llisos. La larva és un cuc de 18-20 mm allargat i cilíndric, amb una coloració ataronjada-marró brillant, dur al tacte, que s’alimenta de les arrels i és el que provoca els símptomes.

ÒRGANS AFECTATS: Arrel i Tija

SÍMPTOMES: Arrel i Tija: els cucs fan perforacions a l’arrel i base de la tija, producte de la seva alimentació. Això pot afavorir l’aparició de malalties secundàries (fongs i/o bacteris). General: decaïment general, falta de vigor i menor producció. Les plàntules joves petites es poden acabar assecant , el cuc puja menjant-se el coll de la plàntula que pot acabar morint.

MÈTODES DE PREVENCIÓ I CONTROL: Mitjans de lluita: El cuc del filferro és una plaga molt difícil de controlar amb els mitjans que tenim disponibles actualment. Algunes actuacions que poden ajudar en el seu maneig serien l’ús de trampes de captura, trampes de feromones, eliminar herbes adventícies, realitzar rotacions de cultius, llaurar el sòl, realitzar guaret, fertilitzar el sòl abans de la sembra amb fertilitzants minerals que contenen nitrogen, plantar plantes a les quals no li agrada el filferro (llegums, espinacs..) o flors anuals (dàlies, trèvols..) entre línies. Control biològic: s’ha desmostrat efectiu l’us de fongs entomopatogens com Beauveria bassiana i  Metarhizium sp. , així com els nematodes entomopatogens Steinernema sp. i Heterorhabditis sp.

PLAGUES AMB SÍMPTOMES SIMILARS: Els primers símptomes que veiem a les plàntules (just després del transplantament) es podrien confondre amb atacs de fongs del sòl (Phytophtora, Pythium…).

CONDICIONS FAVORABLES : Els adults passen l’hivern soterrats al sòl. A la primavera comencen a aparèixer per començar el seu cicle de desenvolupament. La major activitat d’aquesta plaga es dona durant la primavera i la tardor, quan les condicions climatològiques són més suaus. La incidència és més greu en primaveres suaus i plujoses. No obstant, a l’estiu i la tardor, s’alimenten d’arrels de plantes ja desenvolupades.