NOM COMÚ: Taca bacteriana del tomàquet

NOM CIENTÍFIC: Xanthomonas sp.

IMPORTÀNCIA:  ★

GRUP: Bacteri

ÒRGANS AFECTATS: Fulla,Tija,Fruit

SÍMPTOMES: Fulla: sobre els folíols o als marges de les fulles es desenvolupen taques petites d’aspecte oliós i translúcid que finalment es tornen marrons o negres. Les lesions són circulars o una mica angulars, d’un diàmetre aproximat d’uns 2-3mm, i sovint estan envoltades d’un halo groguenc. El centre s’asseca i el teixits cauen. En condicions humides les taques es poden unir, de manera que afecten àrees més grans de la fulla que finalment es tornen necròtiques i s’assequen. En alguns casos la fulla sencera es grogueja, es panseix i pot fins i tot caure. Les fulles joves són més sensibles a la malaltia Tija: símptomes similars que els observats a la fulla tot i que són més grans i allargats. Fruit: sobre fruits verds immadurs es desenvolupen taques d’aspecte oliós i de color verd fosc que més endavant donen lloc a pústules esquerdades amb aspecte de suro, d’un diàmetre variable que pot arribar fins els 10mm, i que sovint estan envoltades per un halo d’aspecte oliós. Els símptomes són semblants als produïts per la calamarsa.

MÈTODES DE PREVENCIÓ I CONTROL: ús de tractaments fitosanitaris autoritzats millor en prevenitu. Evitar el degoteig d’aigua constant sobre les plantes (pot venir del sostre dels hivernacles per exemple) perquè això ajuda a transmetre les partícules bacterianes del sòl cap a les altres plantes. És fàcil el seu control si es detecta a temps.

PLAGUES AMB SÍMPTOMES SIMILARS: es pot confondre amb Pseudomonas sp si no s’observa el detall de l’anell groc al voltant dels símptomes marrons de la fulla.

CONDICIONS FAVORABLES: Es desenvolupa de manera òptima a temperatures elevades (òptim 26ºC; 20-35ºC) i amb una humitat relativa elevada. Nits càlides d’entre 23-27ºC afavoreixen el desenvolupament de la malaltia, mentre que temperatures inferiors a 16ºC l’inhibeixen. A l’estiu es quan té més incidència. L’excés de fertilitzants nitrogenats també afavoreixen la malaltia. Normalment apareixen a les primeres fases de desenvolupament del cultiu.