NOM COMÚ: Podridura basal o Rizoctonia

NOM CIENTÍFIC: Rhizoctonia solani

IMPORTÀNCIA:  ★ ★

GRUP:  Fong Basidiomicot

ÒRGANS AFECTATS: Arrel/Coll

SÍMPTOMES: La podridura basal s’observa inicialment com a taques de color marró clar vermellós a les fulles inferiors que es troben en contacte amb el sòl, i que poden arribar als nervis centrals. Normalment aquest símptomes inicials comencen quan el cabdell s’està formant, A mida que la plaga progressa, les fulles senceres es tornen marrons i es podreixen i es forma un miceli blanc en forma de teranyina entre les capes de fulles o a la superfície del sòl. En ocasions es poden observar els esclerocis del fong, petits i de color marró. Finalment les plantes es panseixen. Algunes plantes es poden despendre del sòl degut a la pèrdua de massa radicular, i també es poden observar esquerdes longitudinals a nivell del coll. Tot això produeix una aturada en el creixement, pansiment de la planta i fins i tot la mort. En ocasions port provocar la malaltia “damping-off” on les plàntules es moren abans o just desprès de germinar i de que la planta hagi sortit del sòl. Aquí les plàntules infectades mostren arrels en descomposició i tiges amb lesions marrons, la tija col·lapsa la plàntula cau i es mor.

MÈTODES DE PREVENCIÓ I CONTROL: Rotació de cultius amb plantes no hoste; evitar realitzar un reg excessiu sobretot en plantes més madures; solarització; aïllar les fulles inferiors del sòl durant els períodes de risc elevat (p. ex tardor); les varietats d’enciam més erectes són menys susceptibles a la plaga.

CONDICIONS FAVORABLES: La plaga es desenvolupa fàcilment en condicions de temperatures elevades combinades amb una humitat relativa elevada, tot i que també es pot desenvolupar a temperatures més fresques i humides, especialment en cultiu d’hivern sota coberta. En general els danys són més greus en cultius sota coberta. Es dispersa fàcilment mitjançant esquitxades d’aigua.