SÍMPTOMES: Arrel i Coll: els cucs fan perforacions a l’arrel i base de la tija (coll), producte de la seva alimentació. Això pot afavorir l’aparició de malalties secundàries (fongs i/o bacteris). General: decaïment general, falta de vigor i menor producció. Les plàntules joves petites es poden acabar assecant , el cuc puja menjant-se el coll de la plàntula que pot acabar morint.
MÈTODES DE PREVENCIÓ I CONTROL:Mitjans de lluita: Eliminar herbes adventícies, realitzar rotacions de cultius, llaurar el sòl, realitzar guaret, fertilitzar el sòl abans de la sembra amb fertilitzants minerals que contenen nitrogen, plantar plantes a les quals no li agrada el filferro (llegums, espinacs..) o flors anuals (dàlies, trèvols..) entre línies. Control biològic: Beauveria bassiana, Metarhizium sp. (Fongs entomopatògens), Steinernema sp. Heterorhabditis sp (Nematodes entomopatògens).
CONDICIONS FAVORABLES: Els adults passen l’hivern soterrats al sòl. A la primavera comencen a aparèixer per començar el seu cicle de desenvolupament. La major activitat d’aquesta plaga es dona durant la primavera i la tardor, quan les condicions climatològiques són més suaus. La incidència és més greu en primaveres suaus i plujoses. No obstant, a l’estiu i la tardor, s’alimenten d’arrels de plantes ja desenvolupades.