NOM COMÚ: Pugons

NOM CIENTÍFIC: Macrosiphum euphorbiae, Myzus sp., Aphis sp, Nasonovia ribisnigri i altres

IMPORTÀNCIA:  ★ ★ ★

GRUP/FAMÍLIA:  Hemípter/Aphidoidae

DESCRIPCIÓ: És una plaga molt comú en el cultiu de l’enciam. La mateixa espècie de pugons presenta individus alats i àpters (sense ales). Els àpters tenen aspecte globós i no es distingeix la separació entre cap, tòrax i abdomen. En els individus alats es diferencien el cap, tòrax, abdomen i ales que els permeten volar. Els pugons de l’espècie Macrosiphum euphorbiae mesuren d’entre 2 a 4 mm i són de color verd clar o roses, mentre que els de l’espècie Myzus persicae i Aphis gossypii mesuren d’entre 1,5 a 2,5 mm i són de color verd pàl·lid-groguenc. El pugó rosat de l’enciam (Nasonovia ribisnigri) mesura uns 2,5 cm de longitud i la seva forma àptera, la que forma colònies a les fulles,  és de color verd groguenc rosaci i es caracteritza per tenir una fila de bandes transversals curtes al dors
de l’abdomen. Altres espècies de pugons poden variar en mida i color, variant del blanc al negre. Els pugons són insectes xucladors i tenen un aparell bucal xuclador-picador. 

ÒRGANS AFECTATS: Fulla

SÍMPTOMES: Fulla: els pugons s’agrupen en colònies en les fulles en desenvolupament. Actuen a tres nivells: 1) s’alimenten de la saba de les fulles provocant petits punts grocs que després es tornen marrons, esgrogueïment i deformacions en fulles joves (poden enrotllar els extrems de les fulles cap a dins), i fins i tot afebliment de les plantes (s’observa un retard en el creixement); 2) segons l’espècie de pugó, poden ser transmissors de diferents virosis, com el virus necròtic groc (NYV, Necrotic Yellow Virus) i el virus del mosaic de l’enciam (LMV, Lettuce Mosaic Virus), de manera que la simptomatologia pot anar acompanyada amb l’associada a aquesta virosi (veure fitxa LMV per més informació); i 3) a nivell comercial la presència del pugó produeix rebuig entre els consumidors i una baixa comercialització del producte. en enciams que formen cabdell, poden quedar pugons atrapats que passen desaparcebuts fins que l’enciam s’obre.

MÈTODES DE PREVENCIÓ I CONTROL: Mitjans de lluita: Eliminar herbes adventícies i restes de cultius anteriors, realitzar rotació de cultiu, ús de trampes adhesives de color groc des de l’inici del cultiu, utilització de malles en cultius sota coberta (mínim 10×20 fils/cm2). Control biològic: introducció o conservació d’enemics naturals com Aphidius colemani, Aphelinus abdominalis (parasitoids) i Sírfids, Orius sp., Scymnus sp., Adalia bipunctata, Coccinella septempunctata, Aphidoletes aphidimyza, Chrysoperla carnea (depredadors).

PLAGUES AMB SÍMPTOMES SIMILARS: Es poden confondre entre diferents espècies de pugons. 

CONDICIONS FAVORABLES: Es desenvolupen de manera òptima a temperatures càlides. A temperatures superiors a 20ºC es dispersen amb facilitat i poden desenvolupar una generació a la setmana a temperatures de 25ºC. Apareixen al principi de la primavera fins la tardor. Els ous hivernen a temperatures baixes i quan arriba la primavera desclosen.