NOM COMÚ: Erugues defoliadores

NOM CIENTÍFIC: Helicoverpa armigera, Spodoptera sp., Chrysodeixis chalcites, Autographa gamma

IMPORTÀNCIA:  ★ ★ ★

GRUP/FAMÍLIA: Lepidòpter/Noctuidae

DESCRIPCIÓ: Els adults són arnes nocturnes principalment (alguna diurna) que varien en color i mida segons l’espècie. Les erugues són les que provoquen els danys, i segons l’espècie també són diferents morfològicament. Les erugues de Helicoverpa armigera (“Heliothis”) són nocturnes, poden arribar fins els 3-4 cm de longitud i tenen una coloració molt variable que dificulta la seva identificació. Normalment són d’un color groc-verdós, però les més adultes poden ser verdes, grogues, negres o marró-vermelloses. Tenen un cos cilíndric amb tres bandes longitudinals, i és molt característic la presència de petits “pels” negres que surten d’unes punts blancs. Les erugues d’Spodoptera sp. són també nocturnes, de color verd o marró, mesuren uns 3-4 cm, i quan es senten amenaçades s’enrosquen. Les erugues de Chrysodeixis chalcites (“Plusia”) són també nocturnes, de color verd amb una línia lateral pàl·lida per sota la qual s’observa un punt fosc en cada segment. Poden presentar “pels” dispersos pel cos. És característic un moviment oscil·latori i de balanceig en l’extrem anterior. Les erugues de plusia (Autographa gamma) són nocturnes i poden arribar fins els 3,5 – 4 cm de longitud, són de color verd intens amb una línia lateral pàl·lida per sota la qual s’observa un punt fosc en cada segment. És característic un moviment oscil·latori i de balanceig en l’extrem anterior. L’adult és una arna diürna i nocturna, amb cos marró pàl·lid, que pot arribar fins els 4-4,5 cm d’envergadura. Té unes ales posteriors de color marró clar enfosquides als marges, i unes ales anteriors ataronjades-vermelloses i enfosquides en diferents zones. És molt característic la presència d’una taca blanca formant una angle recte que en el seu conjunt s’assembla a la lletra grega “gamma”. L’arna és migratòria i pot volar fins els 2500 km. Els ous són blanc-grisosos, amb forma de cúpula, i amb estries superficials, verticals i irregulars i es troben a la cara inferior de les fulles, aïllats o en petits grups. Les pupes són fusiformes i d’uns 2 cm, de color verd al principi i després de color marró, i estan envoltades per una seda blanca i es solen trobar a les fulles o en altres lloc amagats.

ÒRGANS AFECTATS: Fulla

SÍMPTOMES: El principal dany és la defoliació. Fulla: Les erugues són les que provoquen els danys ja que roseguen les fulles per alimentar-se, de manera que s’observen nombroses mossegades. Si l’atac és molt fort pot deixar només els nervis de la fulla. Es poden observar les erugues a sobre de les fulla, així com els seus excrements, de color negre, provocant una pèrdua de la qualitat comercial. Segons l’estadi de desenvolupament de la plàntula, els danys poden ser més o menys grans: 1) en plàntules joves (fins a 6-8 fulles) els danys són molt greus i irreparables, ja que les erugues poden alimentar-se de la totalitat de les fulles i poden atacar varies plantes per dia. Això és especialment greu en fase de planter; 2) en plantes de 6-7 fulles fins a la formació del cabdell els danys no són tan greus, tot i que les ferides properes al cabdell en formació poden ser focus d’altres infeccions i provocar la podridura; 3) en plantes ja adultes, l’eruga s’introdueix al cabdell per alimentar-se de les parts més tendres, i ja a l’interior queden protegides dels tractaments, de manera que els danys només s’observen si s’obre l’enciam. L’Heliotis pot penetrar el cabdell tant per l’extrem com per les zones laterals. pel que fa a la Plusia, si l’eruga és petita comença menjant la cara inferior de la fulla deixant com petites “finestres”. En els següents estadis larvaris l’eruga es torna molt voraç, pot actuar durant el dia, i les rosegades que produeix són molt grans. 

MÈTODES DE PREVENCIÓ I CONTROL: Mitjans de lluita: Detecció precoç amb l’ús de trampes de feromones; llaurar el sòl a la tardor; ús de trampes adhesives de color groc per tal de reduir la població. Control biològic: Introduir o afavorir la presència d’enemics naturals com Trichogramma sp., Cotesia sp., Hyposoter didymator (parasitoids) i Orius sp., crisopes, Macrolophus pygmaeus, Nesidiocoris tenuis (depredadors).

CONDICIONS FAVORABLES: A temperatures baixes les erugues crisaliden i les pupes hivernen adherides a les fulles, troncs, murs o teulades. Les condicions òptimes pel seu desenvolupament són les temperatures càlides, de manera que quan arriba la primavera/estiu (segons l’espècie) els adults surten de les pupes. Presenten 2-6 generacions anuals des de la primavera a la tardor. L’atac més fort es dóna cap a l’estiu.