NOM COMÚ: Oïdi de l’enciam

NOM CIENTÍFIC: Golvinomyces cichoracearum (anteriorment Erysiphe cichoracearum)

IMPORTÀNCIA:  ★ ★

GRUP:  Fong Ascomicot

ÒRGANS AFECTATS: Fulla

SÍMPTOMES: Fulla: El principal símptoma és la presència d’una massa polsegosa de color blanc-grisós, que és el miceli del fong i que va creixent tant a la part superior com inferior de les fulles de l’enciam. En alguna ocasió es poden observar sobre les fulles unes estructures esfèriques petites de color marró que són els cossos fructífers sexuals, o cleistotecis, del fong, sobretot a la tardor. Al principi de la malaltia es pot observar com una manca de lluentor a les fulles, i en estadis més avançats, les fulles es poden tornar grogues i després marrons, es poden deformar i finalment assecar o necrosar. Afecta principalment enciams madurs i redueix de manera significativa la qualitat de la collita.

MÈTODES DE PREVENCIÓ I CONTROL: Monitoritzar constantment el cultiu per determinar la incidència de la plaga; eliminar qualsevol font d’inòcul, com herbes adventícies d’espècies hoste o enciams malalts; evitar elevades densitats de sembra, controlar els nivells de nitrogen en el sòl perquè afavoreixen la malaltia; mantenir els cultius d’hivernacle els més ventilats possible.

CONDICIONS FAVORABLES: Les condicions favorables pel desenvolupament de la malaltia són climes moderats-càlids i secs, i una baixa intensitat lumínica. Les espores del fong es dispersen fàcilment amb el vent. La plaga té menys impacte econòmic a les zones de costa mentre que a les zones més interiors i més seques poden ser una preocupació. La presència d’aigua sobre les fulles pot inhibir la germinació de les espores. En hivernacles els danys són més greus que a l’aire lliure. En cultius a l’aire lluire, és més freqüent a la primavera i estiu on s’alternen dies plujosos amb dies calorosos.