NOM COMÚ: Míldiu de l’enciam

NOM CIENTÍFIC: Bremia lactucae

IMPORTÀNCIA:  ★ ★ ★

GRUP:  Oomicot

ÒRGANS AFECTATS: Fulla

SÍMPTOMES: Fulla: a la cara superior de les fulles més exteriors, les més velles, apareixen taques de color verd pàl·lid a groc i que tenen un aspecte angulós degut a que es desenvolupen entre els nervis de les fulles. A mida que la malaltia es va desenvolupant, aquestes lesions queden cobertes de un miceli o polsim blanc a la cara inferior de les fulles, sobretot en condicions fresques i humides. Les fulles finalment es tornen marrons, s’assequen i poden arribar a necrosar-se o podrir-se. Ataquen l’enciam en qualsevol estadi de desenvolupament, tot i que les plantes més joves moren més ràpidament. Es considera la malaltia de fulla més important de l’enciam i en cultius sota coberta pot provocar la pèrdua total de la collita. En general la malaltia pot reduir la quantitat i qualitat de la collita i afegir treball extra en cas que sigui necessari eliminar les fulles afectades dels cabdells principals per tal de poder-los comercialitzar.

MÈTODES DE PREVENCIÓ I CONTROL: La principal estratègia de control és l’ús de varietats resistents a les races de B. lactucae presents a la nostra zona. Com les races de B. lactucae van evolucionant amb les varietats, cada cert temps les resistències es trenquen, per la qual cosa cal estar ben informats de les varietats que ofereixen una resistència completa en cada cicle de cultiu. En varietats sensibles, per tal d’evitar la introducció del míldiu al cultiu cal revisar el trasplantaments a la seva arribada, així com evitar una humitat excessiva a la superfície de les fulles, ventilant per exemple els hivernacles, sembrant a densitats més baixes o evitant el reg per aspersió. Tan aviat s’observin símptomes cal eliminar i destruir les parts de la planta afectades, vigilant sempre de no escapar-ho a la resta de les plantes sanes del cultiu. 

CONDICIONS FAVORABLES: El patogen necessita condicions humides, temperatures fresques (15-21ºC) i humitat a les fulles per tal d’ iniciar la infecció i desenvolupar la plaga. Les espores de B. lactucae són disseminades pel vent i aparentment no és capaç de sobreviure al sòl. Normalment es desenvolupa a la primavera i la tardor. Infecta a tota la família dels enciams, tant en cultius a l’aire lliure com sota coberta.