NOM COMÚ: Mal de coll

NOM CIENTÍFIC: Pythium sp.

IMPORTÀNCIA:  ★ ★

¡GRUP:  Oomicot

ÒRGANS AFECTATS: Arrel

SÍMPTOMES: Arrel: la infecció s’inicia en les arrel més joves, que es tornen de color marró grisós i s’estoven. Un cop a avançat la malaltia l’arrel primària també es veu afectada, s’enfosqueix i en general tot el sistema radicular es podreix. Pythium no podreix la corona de l’enciam.Es produeix un estrangulament del coll de la planta. General: els símptomes a la part superior es donen en enciams que ja han format la roseta. Les plantes infectades mostren un creixement retardat i són petites. Les fulles més externes es panseixen durant les hores més caloroses del dia, i finalment es tornen grogues, després marrons i moren, En estadis molt avançats tot el fullatge es panseix, i els enciams no es poden collir.

MÈTODES DE PREVENCIÓ I CONTROL: Mitjans de lluita: Evitar la sembra en camps amb un historial de Pythium; realitzar rotació de cultius amb plantes no hoste; minimitzar el moviment de sòl contaminat a camps que estiguin nets; realitzar un bon drenatge del sòl; evitar una irrigicació excessiva. Control biològic: Tractament amb antagonistes (Trichoderma sp.).

PLAGUES AMB SÍMPTOMES SIMILARS: Degut a que Pythium produeix un pansiment i un col·lapse del fullatge de l’enciam, es pot confondre amb Sclerotinia i Botrytis, que també ho produeixen.

CONDICIONS FAVORABLES: Sembla que existeixen múltiples factors que afavoreixen la infecció inicial així com la progressió d’un estadi on no s’observen símptomes fins que els símptomes es fan evidents. Tot i això, aquests factors no són ben coneguts. El que és cert és que la humitat al sòl afavoreix la infecció, i que fines pel·lícules d’aigua al sòl afavoreixen la seva propagació.