NOM COMÚ: Podridura blanca o Podridura cotonosa o Esclerotínia

NOM CIENTÍFIC: Sclerotinia sp.

IMPORTÀNCIA:  ★ ★ ★

GRUP:  Fong Ascomicot

ÒRGANS AFECTATS: Fulla, Coll

SÍMPTOMES: Les espècies de Sclerotinia que principalment ataquen l’enciam són dues, S. minor i S. sclerotiorum. Ambdues provoquen símptomes similars, però S. minor només infecta les fulles i coll que estan en contacte amb el sòl, mentre que S. sclerotiorum pot afectar les parts superiors de la planta. La infecció provoca un esgrogueïment i pansiment de les fulles, i a mida que la malaltia progressa, s’observa una descomposició d’aspecte humit i tou de les fulles i la corona de l’enciam, que pot acabar destruït totalment i que es pot arrancar sense cap resistència. Les fulles més externes es panseixen i la planta pot acabar col·lapsant, sobretot si l’enciam està pròxim a la maduresa. Es pot observar també un miceli o massa de color blanc sobre el teixit infectat, així com els esclerocis del fong, que són unes estructures petites i negres i de forma irregular. En plantes joves els efectes són molt greus ja que en pocs dies es pot destruir la totalitat del cultiu. En plantes més adultes la malaltia comença en parts de la planta que estan debilitades i si les condicions són favorables, la malaltia es va estenent.

MÈTODES DE PREVENCIÓ I CONTROL: Els sòls humits afavoreixen el desenvolupament de la plaga, per tant cal controlar l’excés d’humitat al sòl per evitar la germinació de les espores, ventilar els cultius i emprar marcs de plantació amples per mantenir una distància de seguretat, així com evitar variacions brusques de temperatura i el sòl molt fred. Monitoritzar constantment el cultiu, eliminar i destruir les parts de les plantes infectades permet actuar amb rapidesa en cas d’aparèixer focus de la plaga. La solarització i la rotació de cultius amb plantes no hoste són tècniques molt efectives per prevenir l’aparició d’aquesta plaga.

PLAGUES AMB SÍMPTOMES SIMILARS: Es pot confondre amb la podridura grisa provocada per Botrytis cinerea.

CONDICIONS FAVORABLES: Els sòls humits afavoreixen el desenvolupament de la malaltia. Es necessita condicions fresques i humides. És una de les malalties que més fàcilment es poden desenvolupar, especialment amb humitat relativa elevada (90%) i temperatures suaus (17-23ºC). Pot afectar a qualsevol etapa del cultiu, fins i tot en postcollita, tant en cultius en camp obert com en hivernacles.