
HORTALAB
Diagnostiquem el teu hort
PUGÓ CENDRÒS DE LA COL
NOM COMÚ: Pugó cendròs de la col
NOM CIENTÍFIC: Brevicoryne brassicae
IMPORTÀNCIA: ★ ★ ★
GRUP/FAMÍLIA: Hemípter/Aphidoidae
DESCRIPCIÓ ORGANISME CAUSANT: El pugó cendròs de la col és un insecte hemípter de la família Aphidoidae. És l’espècie de pugons més habitual en el cultiu de la col. Presenta individus alats i àpters (sense ales). Els àpters tenen aspecte globós i no es distingeix la separació entre cap, tòrax i abdomen. En els individus alats es diferencien el cap, tòrax, abdomen i ales que els permeten volar. Els individus àpters són grocs, verdosos i estan recoberts d’una cera gris d’aspecte farinós. Els individus alats són de color verd, amb línies transversals de color negre a la part superior de l’abdomen i tenen antenes curtes.
ÒRGANS AFECTATS: Fulla
SÍMPTOMES: Les poblacions de pugons més primerenques afecten principalment les fulles, mentre que les més tardanes tendeixen a infestar les tiges i les inflorescències. Fulla: els pugons s’agrupen en colònies per tota la planta, fins i tot al sòl. Actuen a tres nivells: 1) s’alimenta de la saba de les fulles provocant petits punts grocs, esgrogueïment, deformacions, afebliment de les plantes i fins i tot la mort de la planta si el clima es manté sec; les plantes més petites són més susceptibles a l’atac; 2) produeix melassa, un líquid ensucrat i brillant que impregna la planta i que pot atraure formigues així com l’aparició d’un fong denominat “negreta” que s’observa com un pols de color negre sobre la fulla o altres parts aèries; 3) són transmissors de diferents virosis.
MÈTODES DE PREVENCIÓ I CONTROL: Mitjans de lluita: Eliminar herbes adventícies i restes de cultius anteriors, realitzar rotació de cultiu, ús de trampes adhesives de color groc des de l’inici del cultiu, utilització de malles en cultius sota coberta (mínim 10×20 fils/cm2). Control biològic: introducció o conservació d’enemics naturals com Diaeretiella rapae (parasitoid) i sírfids, coccinèl·lids, Rhagonycha fulva (depredadors).
CONDICIONS FAVORABLES: Es desenvolupen de manera òptima a temperatures altes i humitat baixa. Apareix al principi de la primavera fins la tardor. Els ous hivernen a temperatures baixes i quan arriba la primavera desclosen (febrer-abril). Les femelles alades estan presents entre els juny i l’agost i dipositen el ous entre setembre i desembre.
PERÍODES CRÍTICS
