NOM COMÚ: Papallones de la Col o Erugues defoliadores de la Col

NOM CIENTÍFIC: Pieris brassicae, Pieris rapae, Mamestra brassicae, Spodoptera sp., Plusia sp., Plutella sp., i altres

IMPORTÀNCIA:  ★ ★ ★

GRUP/FAMÍLIA:  Lepidòpter/Pieridae, Noctuidae, Plutellidae

DESCRIPCIÓ ORGANISME CAUSANT: Les papallones de la col són insectes lepidòpters de la família Pieridae (Pieris brassicae, Pieris rapae), Noctuidae (Mamestra brassicae, Spodoptera sp., Plusia sp.), Plutellidae (Plutella sp.), entre d’altres. La papallona de la col pròpiament dita i més freqüent al nostre territori és Pieris brassicae. L’adult és una papallona diürna, d’uns 5-7 cm d’envergadura, amb ales blanques i marges superiors de color negre. Les femelles presenten dos punts negres a les ales anteriors. Els ous, de color groc i estriats longitudinalment, són dipositats a la superfície de les fulles, generalment al revers. Les larves són erugues peludes que poden arribar als 4-5 cm de longitud, de color verd amb ratlles de color groc-verdós al llarg de tot el cos i amb punts negres als dors. La pupa o crisàlide és de color bru clar amb punts negres, i solen trobar-se adherides a la superfície de la fulles, troncs, murs o teulades. Les erugues són les que provoquen els danys, i segons l’espècie són diferents morfològicament. Les erugues de P. rapae són semblants a P. brassicae, també són verdes però les línies grogues que la travessen són molt suaus i s’assemblen molt al color de les fulles de la col, de manera que són difícils de veure. Les erugues de Mamestra brassicae són nocturnes i mesuren uns 3,5-4 cm de llarg, tenen una coloració que evoluciona del verd al groc i al marró, i una línia groga que travessa el cos. Les erugues d’Spodoptera sp. són també nocturnes, de color verd o marró, mesuren uns 3-4 cm, i quan es senten amenaçades s’enrosquen. Les erugues de Plusia sp. són també nocturnes, de color verd amb una línia lateral pàl·lida per sota la qual s’observa un punt fosc en cada segment. És característic un moviment oscil·latori i de balanceig en l’extrem anterior.

ÒRGANS AFECTATS: Fulla

SÍMPTOMES: Les erugues són les que provoquen els danys ja que roseguen les fulles per alimentar-se, de manera que s’observen nombroses mossegades. Si l’atac és molt fort pot deixar només els nervis de la fulla. Es poden observar les erugues a sobre de les fulla, així com els seus excrements, de color negre, provocant una pèrdua de la qualitat comercial. Si s’observen mossegades però no es troben les erugues, és possible que es tracti de les erugues nocturnes o de cargols o llimacs, que són difícils de veure durant el dia. Si són erugues nocturnes s’haurien de trobar amagades durant el dia al sòl. Normalment ataca una planta i no passen a la següent fins que la primera a estat totalment devorada.

MÈTODES DE PREVENCIÓ I CONTROL: Mitjans de lluita: Eliminar males herbes i crucíferes silvestres dels marges, detecció precoç amb l’ús de trampes de feromones, ús de trampes adhesives de color groc, introducció o afavorir la presència d’enemics naturals mitjançant la sembra de marges reservori. Control biològic: Cotesia rubecula i Hyposoter ebeninus (parasitoids de larves) i Pteromalus puparum (parasitoid de crisàlides).

CONDICIONS FAVORABLES: A temperatures baixes les erugues crisaliden i les pupes hivernen adherides a les fulles, troncs, murs o teulades. Les condicions òptimes pel seu desenvolupament són les temperatures moderades, de manera que quan arriba la primavera els adults surten de les pupes. En el nostre territori, si l’hivern és suau, la papallona pot sortir cap a finals de l’hivern en un dia assolellat i per protegir-se del fred s’amaga sota les fulles. Presenten 2-6 generacions anuals des de la primavera a la tardor.