NOM COMÚ: Fongs vasculars

NOM CIENTÍFIC: Verticillium sp., Fusarium sp.

IMPORTÀNCIA:  ★ ★ 

GRUP: Fong Ascomicot

ÒRGANS AFECTATS: Arrel, Tija, Fulla, Fruit

SÍMPTOMES: Els fongs vasculars són patògens que es troben al sòl, que comencen la infecció a través del sistema radicular de la planta i es desenvolupen en els vasos conductors de la saba. Els símptomes que s’observen s’ocasionen per l’obstrucció d’aquest vasos conductors. Arrel: lesions de color marró de diferent intensitat al còrtex de les arrels. Al final, l’arrel es torna completament marró, es podreix i es descompon. L’interior de l’arrel (vasos conductors) també es pot tornar de color marró i va pujant cap a la tija. Tija: si es talla la part basal de la tija per la meitat, es poden observar els vasos conductors de un color marró més o menys intens (haurien de ser verds). Aquest símptoma es pot observar fins i tot a uns 30 cm d’alçada sobre el sòl. En el cas de Fusarium, i quan la malaltia està bastant avançada, es pot observar una lesió exterior de color marró a nivell del sòl, que es comença desenvolupant a un costat de la tija i finalment la va envoltant. En condicions d’elevada humitat, les parts basals de la tija es podreixen completament i es separen. Fulla: Les fulles es van tornant grogues, la lesió adopta una forma de “V” entre els nervis de la fulla, i gradualment les fulles perden color i turgència, es tornen necròtiques i s’assequen. En general els símptomes comencen per la part basal (fulles més velles) i a mida que la malaltia progressa es van manifestant en fulles superiors (fulles joves). A més, la simptomatologia es presenta de manera asimètrica, observant-se en un costat de la planta. General: pansiment de la planta durant les hores més càlides del dia. També pot provocar la malaltia del pansiment progressiu (“damping-off”) en fases de pre-emergència de la plàntula. Fruit: indirectament pot afectar el calibre del fruit perquè limita el creixement de la planta.

MÈTODES DE PREVENCIÓ I CONTROL: Mitjans de lluita: Cultiu de varietats resistents (l’ús de porta-empelts resistents ajuda molt a combatre aquesta malaltia); ajustar el pH del sòl a uns 7.2 per disminuir la incidència i severitat del sòl. Control biològic: El fong beneficiós Trichoderma sp. té la capacitat d’atacar fongs fitopatògens del sòl, com Fusarium i Verticillium, així com captar els seus nutrients, fet que fa que sigui una excel·lent alternativa de control biològic.

PLAGUES AMB SÍMPTOMES SIMILARS: Els símptomes es poden confondre amb altres fongs o oomicets que ataquen les arrles, com Rhizoctonia sp. i  Phytium sp.

CONDICIONS FAVORABLES: Tenen un desenvolupament òptim en condicions d’elevada humitat relativa i temperatures del sòl al voltant dels 20ºC. Altres factors que afavoreixen el desenvolupament de la malaltia són els sòls arenosos, amb baix pH, pobres en nitrogen i amb un alt contingut en potassi. Els períodes més crítics serien maig-juny i setembre. Amb temperatures molt altes normalment es frenen.