NOM COMÚ: Pugons

NOM CIENTÍFIC: Macrosiphum euphorbiae, Myzus persicae, Aphis gossypii, Aphis craccivora, Aphis fabae i altres

GRUP/FAMÍLIA: Insecte / Hemípter / Afídid

IMPORTÀNCIA:  ★ 

DESCRIPCIÓ: La mateixa espècie de pugons presenta individus alats i àpters (sense ales). Els àpters tenen aspecte globós i no es distingeix la separació entre cap, tòrax i abdomen. En els individus alats es diferencien el cap, tòrax, abdomen i ales que els permeten volar. Els pugons de l’espècie Macrosiphum euphorbiae mesuren d’entre 2 a 4 mm i són de color verd clar o roses, mentre que els de l’espècie Myzus persicae mesuren d’entre 1,5 a 2,5 mm i són de color verd pàl·lid-groguenc. Altres espècies de pugons poden variar en mida i color, variant del blanc al negre. Els pugons són insectes xucladors i tenen un aparell bucal xuclador-picador. 

ÒRGANS AFECTATS: Fulla

SÍMPTOMES: Fulla: els pugons s’agrupen en colònies en el revers (cara inferior) de fulles i/o tiges de plàntules joves. Actuen a tres nivells: 1) s’alimenten de la saba de les fulles provocant petits punts grocs, esgrogueïment i deformacions en fulles joves, i fins i tot afebliment de les plantes. S’observa un retard en el creixement. 2)  produeix melassa, una substància ensucrada i brillant que impregna la planta i que pot atraure formigues així com l’aparició d’un fong denominat «negreta» que s’observa com una pols de color negre sobre la fulla o altres parts aèries. i 3) són transmissors de diferents virosis, principalment el virus del mosaic CMV i també virus Y de la patata, de manera que la simptomatologia pot anar acompanyada amb l’associada a aquestes virosis (veure fitxa CMV per més informació).

MÈTODES DE PREVENCIÓ I CONTROL: Eliminar males herbes i restes de cultius anteriors, realitzar rotació de cultiu, ús de trampes adhesives de color groc des de l’inici del cultiu, introducció o conservació d’enemics naturals, utilització de malles en cultius sota coberta (mínim 10×20 fils/cm2). Control biològic (Enemics naturals): Aphidius colemani, Aphelinus abdominalis (parasitoids) i Sírfids,Orius sp., Scymnus sp., Adalia bipunctata, Coccinella septempunctata, Aphidoletes aphidimyza, Chrysoperla carnea (depredadors).

PLAGUES AMB SÍMPTOMES SIMILARS: Els pugons es poden confondre amb els símptomes de les diferents espècies de mosca blanca ja que totes aquestes plagues alliberen melassa.

CONDICIONS FAVORABLES: Es desenvolupen de manera òptima a temperatures càlides, però no molt elevades. Dependrà de l’espècie el rang de temperatures òptim. per exemple, Aphis gossypii soporta temperatures més elevades i és més abundant al maig-juny o més avançat l’estiu si les temperatures són suaus. Altres pugons com Myzus persicae, prefereixen més la primavera. La humitat ha de ser baixa. Apareix al principi de la primavera fins la tardor.