NOM COMÚ: Míldiu de la ceba

NOM CIENTÍFIC: Peronospora destructor

GRUP/FAMÍLIA: Oomicot / Peronosporàcia

IMPORTÀNCIA:  ★ ★ ★ 

DESCRIPCIÓ: Peronospora destructor (míldiu de la ceba) és el nom científic d’una malaltia devastadora, tal i com indica el seu nom, que afecta al cultiu de la ceba i el calçot. És la principal malaltia que afecta aquest cultiu, tant per la seva capacitat sistèmica com la ràpida dispersió entre plantes en condicions òptimes. L’afectació de la malaltia és major en plantes grans ja que estan més desenvolupades i properes unes amb les altres. Juntament amb l’estemfílium són les principals malalties que afecten la fulla de la ceba.

ÒRGANS AFECTATS: Fulla

SÍMPTOMES: Fulla: els primers símptomes són esporulacions color cafè-morat a les fulles sanes. També poden aparèixer taques allargades de color verd pàl·lid o groguenc a les fulles. Després apareix com un borrissol gris a les fulles (esporulació), sobretot en condicions d’elevada humitat. Les fulles infectades s’arruguen, col·lapsen i moren. Si és molt greu l’afectació podria arribar a provocar necrosis al coll de la planta, estovament del bulb i pèrdua de la capacitat d’emmagatzematge. Les infeccions poden començar en petits focus circulars i expandir-se ràpidament. A més, un cop infectades les fulles amb míldiu, és més fàcil que s’infectin d’altres fongs com Alternària o Estemfílium.

MÈTODES DE PREVENCIÓ I CONTROL: La millor manera de controlar aquesta malaltia és mitjançant una estratègia preventiva. Un cop arriba al camp, en molts casos és molt difícil de frenar. Cal evitar densitats de plantació molt elevades, evitar regs per aspersió i entollaments al camp, procurar ventilació i sol directe a la plantació, rotació de cultius i destrucció de les restes vegetals infectades i ús de varietats tolerants si n’hi ha. Actualment s’estan validant models predictius de malalties que es poden seguir per prevenir-ne l’aparició. Tanmateix, si es detecta al camp es poden consultar fungicides autoritzats per l’organisme i cultiu i seguir estrictament la normativa tècnica, especialment les dosis i els terminis de seguretat. 

PLAGUES AMB SÍMPTOMES SIMILARS: Una vegada apareix el borrissol gris és difícil de confondre amb altres organismes ja que presenta una simptomatologia molt característica.

CONDICIONS FAVORABLES: La màxima incidència es dona a la primavera i principis d’estiu amb temperatures suaus i elevada humitat ambiental. El risc augmenta amb nits humides, presència de rosada o pluges i marcs de plantació densos.