NOM COMÚ: Psil·la de la ceba

NOM CIENTÍFIC: Bactericera tremblayi

GRUP/FAMÍLIA: Insecte / Hemípter / Triòzid

IMPORTÀNCIA:  ★ 

DESCRIPCIÓ: La psil·la de la ceba es troba principalment en ceba, calçot i porro. L’adult té un cos allargat, d’uns 2-3 mm, amb dos parells d’ales transparents. Els ous són de color groc i estan units a la fulla a través d’un peduncle (com un pèl) i les larves són arrodonides i planes amb poca mobilitat.

ÒRGANS AFECTATS: Fulla

SÍMPTOMES: Fulla: les fulles, especialment les tendres, són les més afectades. Poden patir decoloracions (esgrogueïment) i aturada del creixement. Si hi ha molta presència de la plaga, les fulles poden patir deformacions, arrugues i recargolament. En casos molt greus poden assecar-se i debilitar molt la planta. 

MÈTODES DE PREVENCIÓ I CONTROL: Cal eliminar les males herbes i restes vegetals per reduir els reservoris d’aquesta espècie. La rotació de cultius és eficient ja que és característica d’un tipus de cultius només (liliàcies), cal fomentar l’aparició i conservació d’enemics naturals com per exemple Tamarixia sp. per tal de tenir un bon control biològic. I si res d’això funciona, com a últim recurs es poden consultar els insecticides autoritzats per aquesta plaga i cultiu. Cal seguir sempre la normativa associada i respectar els terminis de seguretat.

PLAGUES AMB SÍMPTOMES SIMILARS: L’adult pot recordar a un pugó alat, però té molta més mobilitat. Els danys podrien semblar de trips, però no són platejats ni tenen taques negres. I les deformacions es podrien confondre amb virus, però en el cas de la psil·la no van acompanyades d’altres mosaics o símptomes específics. Un molt bon indicador de que és psil·la són els ous pedunculats i grocs característics. Cal evitar-ne la confusió amb els ous de Crisopa, un enemic natural dels pugons, que també fa ous pedunculats però més grans i verdosos.

CONDICIONS FAVORABLES: La major incidència és durant la primavera i l’estiu amb temperatures suas o càlides. Prefereixen períodes secs i absència de pluges.