NOM COMÚ: Estemfílium

NOM CIENTÍFIC: Stemphilium vesicarium

GRUP/FAMÍLIA: Fong ascomicot / Pleosporàcia

IMPORTÀNCIA:  ★ 

DESCRIPCIÓ: L’estemfílium és un fong polífag que afecta a molts cultius diferents. Juntament amb el míldiu és el principal fong que afecta a les fulles de la ceba. En aquest cas, no hi apareix miceli tan visible, sinó unes taques allargades molt característiques.

ÒRGANS AFECTATS: Fulla

SÍMPTOMES: Fulla: a les fulles hi apareixen taques petites, allargades, de color groc a marró, que s’estenen i poden arribar a la punta de la fulla. A mesura que la malaltia avança, les taques es poden anar enfosquint (marró, lilós, negre) fins a donar un efecte com de cremada. Les infeccions greus poden assecar les fulles i debilitar molt la planta. 

MÈTODES DE PREVENCIÓ I CONTROL: Cal eliminar les restes vegetals infectades, fer rotació de cultius, evitar regs per aspersió excessius, fer servir marcs de plantació menys densos que permetin la ventilació entre plantes, i fer servir varietats tolerants si n’hi ha. Tanmateix, si es detecta al camp es poden consultar fungicides autoritzats per l’organisme i cultiu i seguir estrictament la normativa tècnica, especialment les dosis i els terminis de seguretat. 

PLAGUES AMB SÍMPTOMES SIMILARS: Es podria confondre amb Alternaria porri  ja que les taques dels dos fongs en fulla poden ser semblants (circulars i allargades amb coloracions marronoses). Però no comparteixen cultius, l’estemfílium es troba en cebes, calçots i alls i l’Alternaria porri en porro. Amb altres fongs de fulla és més difícil de confondre’s ja que aquesta no presenta un miceli característic i abundant.

CONDICIONS FAVORABLES: Les condicions favorables apareixen amb temperatures suaus i humitat relativa elevada, sobretot durant la primavera i principis d’estiu. Les èpoques plujoses poden portar infeccions més greus, sobretot en plantes joves.